La connexió d’elements a una xarxa o entre ells sense la connexió física d’un cable es realitza habitualment amb ones electromagnètiques. Aquesta tecnologia permet una major comoditat i mobilitat dels usuaris.
La connexió de dispositius a internet sense fils també és possible amb la tecnologia de telefonia mòbil GSM i UMTS, que aprofiten tota la potencialitat de la comunicació digital sense fils.
Per exemple: el Bluetooth
COMUNICACIÓ SENSE FILS WIFI
WIFI és l’acrònim de Wireless Fidelity, és a dir “Fidelitat sense fils”, darrera el qual hi ha tota una tecnologia cabdal per a la creació de xarxes locals sense fils, WLAN. Els dispositius WiFi es comuniquen bidireccionalment amb ones electromagnètiques sota uns estàndards que defineixen diferents protocols i sistemes d’encriptació de les dades. Presenten una clara avantatge sobre els sistemes cablats atès que permeten la mobilitat dels dispositius i la utilització en diferents xarxes.
En una xarxa local es distribueixen diferents punts d'accés WiFi (WAP, Wireless Access Point) que han d’estar estratègicament situats per cobrir l‘àrea prevista. Els punts d’accés estableixen la connexió dels elements WiFi amb la xarxa local, per això cada un disposa d’una adreça IP com un element més de la xarxa i pot admetre un nombre limitat de connexions. En els sistemes domèstics el punt d’accés és en el mateix router , que integra diferents funcions: switch, encaminador i punt d’accés.
En l’àmbit acadèmic hi ha una xarxa anomenada Eduroam (Education Roaming) que està disponible als centres universitaris, centres de recerca i en els centres de secundària de Catalunya a la qual es poden connectar els estudiants independentment del seu centre d’estudis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada